ordinario

"Vaig representar Una història catalana fa dotze anys a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Recordo com se’m posava la pell de gallina quan sonava Ennio Morricone i l’escenari es convertia en una plaça de festa major. Avui, llegint aquestes pàgines i veient els seus dibuixos, he pogut reviure els rostres dels meus companys i les seves meravelloses interpretacions. Aquest llibre és un retrat de quasi vint anys de Catalunya i de nosaltres mateixos. Una finestra de temps on viuen uns personatges en uns anys d’una Catalunya ja llunyana, però que ens segueix descrivint. Una família aïllada als Pirineus lluitant per conservar casa seva, un noi de la Mina que acaba com a propietari d’una immobiliària agressiva i un guerriller a Nicaragua. Tots habiten una frontera i tots parlen de qui vam ser per ajudar-nos a comprendre una mica millor qui som." VICKY LUENGO.

Jordi Casanovas. Vilafranca del Penedès, 1978. Quan tenia tres anys, imitava Elvis Presley. La seva mare li deia que s’havia de dedicar al teatre. Quan en va fer divuit, es va matricular a Enginyeria Superior de Telecomunicacions. Decebut, va voler apuntar-se al curs de cuina d’un centre cívic i, com que no quedaven places, es va matricular a l’únic curs amb places lliures: el de teatre. Al cap d’uns anys ja s’hi dedicava professionalment, escrivint-ne, dirigint-ne i produint-ne. Va muntar una companyia, va endegar una sala, va inventar un torneig de dramatúrgia i també va impulsar una productora dedicada a la dramatúrgia catalana. Ha rebut alguns premis, que l’han esperonat a superar-se, i ara viu molt feliç amb la Blanca i en Pep.

Andrea Lucio. Bogotà, 1981. Filla de pares colombians, de formació científica, a casa seva va viure des de molt petita la passió pel coneixement, encara que ella no tragués gaire bones notes els seus pares van donar suport al seu instint pictòric. Va guanyar el seu primer concurs de dibuix als cinc anys a París. Va estudiar belles arts a Barcelona i mentre es buscava la vida, es va dedicar a tastar diferents estils en diferents materials, gravat, dibuix, pintura, escultura, etc. Els esdeveniments que succeïen al seu entorn l’any 2011 i que van mobilitzar gran part de la població, li van permetre relatar les vivències d’aquells dies i unir el dibuix a la gran admiració que sentia pel relat d’històries i crear el seu primer còmic. Des de llavors sembla que ha trobat la millor combinació amb el dibuix, allò que sempre li havia faltat a qualsevol objecte bell, una història.