ordinario

Marcel Proust no hauria arribat tan lluny en l’escriptura de la seva obra mestra sense l’ajuda d’una dona a l’ombra: Céleste Albaret. Ella el va atendre amb cura i devoció durant nou anys fins el dia de la seva mort. Ingènua, però alhora intel·ligent i refinada, i dotada d’una infinita paciència i intuïció, Céleste va fer de secretària, missatgera, serventa, mare i font d’inspiració. Aviat Marcel i Céleste es van fer indispensables l’un per l’altre: una relació que no va estar exempta de tibantors i que va derivar en una amistat profunda i fructífera.

Aquest còmic enlluernador i de colors suggerents és un volum indispensable per endinsar-se no tan sols en la relació entre Céleste i Proust, sinó també en el context parisenc del segle XX. La fidelitat, l’admiració i la fragilitat conflueixen en una obra tendra i exquisida que ens parla, sobretot, de la transcendència de l’amistat i la literatura.