Exposición sobre el dibujante Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009).
Comisariado: Roser Pintó Fàbregas (Unitat gràfica BC), Joan Manuel Soldevilla Albertí (historiador del còmic).
Horario: De lunes a viernes, de 09:00 a 20:00 h.; sábados, de 10:00 a 14:00 h.
Àngel Puigmiquel Lis (Barcelona, 1922-2009), autor de còmics, dibuixos animats i periodista gràfic. Va estudiar a l’Institut-Escola; per culpa de la Guerra Civil, abandona els estudis; segueix dibuixant a estones perdudes i és introduït al món del còmic per Emili Freixes.
Amb Carles i Emili Freixes crea una editorial dedicada a la historieta, que té una vida molt breu.
Col·labora a les revistes: Chicos, on apareixen els seus personatges “Bambolia & Pua”, “Pepe Carter & Coco” i “El ladrón de pesadillas”; i a Ritmo y melodía, on surt el seu personatge “Don Fiscornio”.
El 1948 es casa amb Cristina Durbà i dibuixa per a la revista Cubilete el personatge “Petalito”.
Col·labora en el setmanari esportiu d’humor El once, dirigit per Valentí Castanys, gràcies a qui entra en contacte amb els il·lustradors catalans de la República i la Guerra Civil.
El 1952 s’instal·la a Veneçuela, on resta fins al 1962; treballa principalment en premsa esportiva, com Venezuela deportiva, El gallo pelón o El morrocoy azul. Cal destacar les tires de còmic per al Suplemento hípico, del diari El Nacional, on era secretari de redacció. També realitza alguns curtmetratges publicitaris amb Arturo Moreno i sobretot amb Alfons Figueras.
Torna a Catalunya el 1963, on crea la seva pròpia productora Estudios Comarán, en què també participa esporàdicament Alfons Figueras.
El 1992 realitza El terror gris per a l’editorial Toutain, que va quedar inèdit en morir l’editor.
Col·labora ocasionalment amb el setmanari El jueves.
El 2006 Glénat edita un recopilatori de El ladrón de Pesadillas, a la col·lecció ”Patrimonio de la historieta”, acompanyat d’un estudi sobre Puigmiquel, a càrrec d’Antonio Martín i Salvador Vázquez de Parga.
La Biblioteca de Catalunya ha iniciat un nou projecte d’identificació i compleció de la col·lecció del còmic i la il·lustració a Catalunya. El donatiu d’Àngel Puigmiquel s’emmarca dins d’aquest projecte, atès que conté dibuixos originals, proves d’impremta, alguns documents personals i l’arxiu iconogràfic que utilitzava l’artista, de manera que ens permet, a part d’un estudi de l’autor, entendre les tècniques i el context dels anys ’50-’90 del segle passat.
