La cultura sicalíptica durant l'Edat de Plata valenciana / l’Infern de Rafael Solaz

El terme ‘sicalíptic’ va aparèixer per primera vegada el 1902 per a anunciar una obra eròtica arreplegada en el diari El Liberal. Aquest cultisme es compon dels vocables σῦκον (sỹkon, ‘figa’, ‘vulva’) i ἀλειπτικός (aleiptikós, ‘massatjador’), la utilització del qual va englobar i va definir una producció literària i visual que plasmava la picardia eròtica i incitava l'estimulació sexual. La cultura sicalíptica va ser un fenomen que es va expressar a través dels mitjans de masses populars durant el primer terç del segle XX i que va donar lloc a una àmplia producció d'exemplars que obeïa a un ingent consum demanat per la ciutadania. Aquest grup de escriptors, editors i artistes, que sovint van emprar pseudònims i l'anonimat per a esquivar la censura editorial i evitar el rebuig social, va participar en l'escena cultural de l'Edat de Plata paral·lelament a la intel·lectualitat, escandalitzada per considerar obscè i immoral aquest tipus de manifestacions.

L'exposició, comissariada per Javier Martínez, recull un compendi de materials sicalíptics procedents de l’Infern de Rafael Solaz, bibliòfil i col·leccionista valencià, la contribució del qual al camp cultural ha sigut gratificada amb el reconeixement com a Fill Predilecte de la ciutat de València. Aquesta secció de la seua col·lecció privada alberga fonts que va ser considerats pecaminosos, perillosos i prohibits, cosa que va motivar la seua persecució i destrucció pel règim franquista. La mostra presenta un discurs conformat per novel·les, revistes, fotografies, dibuixos, targetes postals i tractats d'higiene i sexologia, a través dels quals es pretén problematitzar sobre qüestions com la sexualitat, els rols de gènere, el sistema heteropatriarcal, la cosificació i sexualització femenina, els hàbits i costums, el context sociopolític i la memòria bibliogràfica i patrimonial.