Exposición de fanzines locales, sobre todo los que circularon por la ciudad durante las décadas de 1980 y 1990. La localización principal de la exposición tuvo lugar en la Biblioteca Central, pero también hubo actividades y muestras en otros espacios, concretamente en la Casa Soler i Palet y en la Sala Muncunill de Terrassa.
Créditos:
Projecte a cura de Lluc Mayol Direcció tècnica: Susana Medina, Departament d'Arts Visuals de l'Ajuntament de Terrassa
Producció: Saladestar Gràfica: Todojunto amb la col·laboració de Mercè Abril, Marta Bernet, Marieke Bielas, Flavia de Melo Cessar, Pia Codina, Mercè Labordena, María Larrea, Marc Rodríguez
Coproducció a "una escola tropical": Ateneu Candela Col·laboració a "una exposició tropical": Toni Tena, Joni D., Santi Palos, Juanlo Fernández, Marinetta, Yeah! fanzine, Mireia Saladrigues.
Col·laboració a "un museo tropical": Terrassa Escola Municipal d'Art
Una Terrassa tropical
Text de Lluc Mayol
La terra promesa: una platja de sorra blanca, una gandula, el sol torrant-nos la pell, ulleres fosques, aigua de coco i les notes d’un ukelele de fons. Per demanar, que no quedi. De vegades això és el que succeeix al voltant dels programes artístics en el seu vessant més “emergent”: el circuit ofereix miratges en forma de concursos, cicles, festivals, centres de difusió i producció, on les petites [aspirants a] estrelles del “show-business” reclamen, legítimament, la seva part del suposat pastís; d’altra banda la societat apel·la permanentment als efectes terapèutics de l’art (sobretot el més jove) contra les congènites malalties del sistema, mentre paradoxalment li reclama rendiments a curt termini, pressionats per la implacable llei del compte de beneficis i la tirania del calendari electoral. Mentrestant multitud de crítics, comissaris i mitjans de comunicació s’obstinen encara avui a mostrar el camí de l’Operació al Triomf de l’Artista Geni i la seva Sublim Internacional i Inequívoca Obra. Al voltant de tot això, la majoria seguim sense entendre gairebé res i amb la sensació generalitzada que això de l’art contemporani és cosa de quatre que fan i desfan. “Ellos se lo guisan, ellos se lo comen”. Però al marge d’aquest panorama, les ciutats es mantenen plenes d’una exuberant activitat creativa: multitud de tallers i espais culturals híbrids, projectes col·lectius, espais alternatius, publicacions, productores i editorials independents, xarxes d’intercanvi d’informació i coneixement, que mantenen fèrtil el territori creatiu, pam a pam, fent rendir els recursos dels quals disposen amb fórmules singulars que plantegen altres maneres de concebre els processos de formació, producció i distribució de la cultura. En aquest context s’entén l’experiència artística com un procés de construcció on no hi ha dos equips que cal “reconciliar” (els “emissors” i els “receptors”), sinó com un lloc comú en què totes les persones produeixen i consumeixen alhora, ja sigui com a generadores, com a mediadores, com a usuàries, com a docents, com a alumnes o com a observadores. És aquí, en aquest espai de confluència, en què s’estableix la connexió, en les relacions, en les estratègies dels uns i dels altres, on es produeix artísticament. És en aquest lloc on se situa la proposta d’enguany per al cicle Interferències, plantejant una sèrie de dispositius a la ciutat de Terrassa en els quals l’exposició apareix a partir de diferents estratègies basades en la idea de compartir processos i coneixements, idees; de produir a partir de l’intercanvi i l’aprenentatge; de transformar totes les parts implicades en productors i receptors alhora per a construir entre tots/es aquest cicle anual d’art contemporani. Interferències’09: una Terrassa tropical és essencialment una invitació a les persones que habiten i transiten la ciutat a gaudir de l’experiència, a aprendre, a participar, a crear col·lectivament i a passar-ho bé. Aquest esdeveniment transformarà l’espai artístic en un lloc sense cotilles, sense fronteres clares, en un espai en construcció.
Interferencies'09: una Terrassa tropical consisteix en un programa de propostes que plantegen diferents espais d'art on l'exposició apareix sempre com el resultat d'un procés, una posada en relació, una experiència que es portarà a terme a Terrassa durant el segon semestre del 2009 i els primers mesos del 2010.
L'objectiu principal d'aquest projecte és el d'oferir a la ciutat espais de confluència i diàleg real, en el marc de l'art emergent, a partir de processos experimentals oberts a la participació de persones que desitgin relacionar- se amb les diferents propostes ja sigui com agents actius, com visitants curiosos o inquiets usuaris.
El programa es divideix en cinc dispositius que plantegen cinc aproximacions diferents als plantejaments del projecte:
El programa es complementarà, opcionalment, amb una oferta d'activitats educatives que plantejaran un acostament a les diferents propostes "expositives", que es derivin d'aquests dispositius, dirigides a grups de concertats.
