El País de Sorang / El País de Sorang, d’Enric Sió

EL PAÍS DE SORANG
ENRIC SIÓ
COMISSARIAT I MATERIAL GRÀFIC DE SAMUEL GARROFÉ
Del dilluns 20 de març al divendres 14 d’abril
Exposició: La Cúpula de l’entitat

Organitza; Secció «Imatge» del Laboratori Creatiu
Amics de les Arts i Joventuts Musicals organitza des de l’any 2016 una programació estable d’exposicions a l’espai galeria d’art radicat a la cúpula de l’edifici de l’antic Círcol Egarenc. En aquest espai, l’any 2018, ja s’organitzà una exposició per homenatjar i recordar el còmic Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, d’Enric Sió i Emili Teixidor, impulsada per la secció «Imatge» del Laboratori Creatiu de l’entitat.
Ara, continuant amb el rescat de l’obra d’Enric Sió, hem recuperat El país de Sorang i queda pendent per a més endavant Nus y el atleta. Dues obres de gran importància, que vincularen el còmic amb l’art contemporani i que mai han estat reeditades.
Aquesta exposició presenta la totalitat de les pàgines d’El país de Sorang, material gràfic de col.leccionista.
Les trenta-nou pàgines d’aquesta obra estan presentades en tres grans panells que faciliten la unió i la continuïtat de les pàgines de manera que s’ofereixen facilitant una visió d’absoluta mirada plàstica.

Jordi F. Fernández

--------------------------------

Enric Sió (Badalona, 5 d'abril de 1942 - Barcelona, 2 de novembre de 1998) fou un prestigiós editor, fotògraf, publicista i dibuixant. Autor amb inquietuds polítiques i intel·lectuals entengué el còmic com un vehicle de comunicació i un art autònoms. Al llarg de la seva carrera rebé nombrosos premis: com a autor d'avantguarda per Aghardi al Salone Internazionale dei Còmics de Lucca (1969), el Yellow Kid al millor dibuixant estranger al mateix esdeveniment (1971) i també altres guardons a certàmens de Treviso i Tolosa.

La major part de la seva obra —original i molt personal, però influïda per autors italians i francesos del còmic contemporani— es desenvolupa durant les dècades dels seixanta i setanta.

L'any 1968 publica a la revista Oriflama el còmic Lavinia 2016 o la Guerra dels Poetes amb guió d'Emili Teixidor, considerat el primer còmic d'oposició al franquisme, i inicia una intensa relació amb Romà Gubern, amb qui col·labora en el seu llibre El lenguaje de los cómics (1972).

L'any 1974 s'exilia a Milà. A Itàlia publica dues de les seves obres més importants Aghardi i Mara a Linus, una revista de còmics i de divulgació cultural que comptava amb col·laboradors com Umberto Eco. L'any 1977 s'instal·la a París, publica a les revistes Charlie Hebbo, Fluide Glacial i Pilote i es relaciona amb els autors del nou còmic francès, així com amb els autors italians que admira: Crepax, Pratt i Battaglia.

L'any 1967 l'Editorial Salvat li encarrega uns còmics que s'imprimiran a les cobertes dels fascicles de l'enciclopèdia Vector. Enric Sió realitzarà dos dels seus treballs més originals per aquest encàrrec: Nus y el atleta i El pais de Sorang. Aquest últim es publica el 1968 en entregues setmanals d'una sola pàgina a partir d'una idea d'Emili Teixidor i amb guions de Jaume Vidal Alcover.

Un assolellat dia a la platja, Max i Julio són abduïts a les profunditats del mar per un estrany exèrcit que els transporta a un món submarí on el seu organisme serà alterat per a què puguin sobreviure sota les aigües. Aquest món, el país de Sorang, l'origen del qual es troba a una explosió nuclear que revisqué les víctimes d'antics naufragis, està controlat totalment per una reina que s'expressa en un estrany llenguatge, barreja de llengües arcaiques, i que exerceix un poder absolut sobre els seus vassalls. Julio i Max seran obligats a treballar en els laboratoris en unes condicions d'esclavatge a fi d'aconseguir la creació d'uns nous essers superiors.

Els Oculi, els Auriculae, els Linguae, els Manus i els Nasi (els cinc sentits corporalitzats) són les estranyes criatures que vigilen als esclaus, els Operarii, que són humans, i els Servi, que són algues, però Julio i Max descobriran una forma de lluitar i alliberar-se: la creació dels exèrcits del llenguatge i de les imatges. En primer lloc les paraules, que pràcticament cobren vida, ho revolucionaran tot i provoquen el desconcert de la reina Sorang que finalment serà vençuda gràcies a la propagació de les paraules i a la força de les imatges utilitzades pels dos protagonistes. La història conclou amb la destrucció d'aquella societat tirànica i amb Max i Julio lliures i de nou a la platja... acompanyats d'una Sorang humanitzada.

Enric Sió experimenta amb aquesta obra diverses innovacions visuals i narratives amb les que revoluciona el llenguatge del còmic al aportar una llibertat gairebé total en l'ús de múltiples recursos tècnics i a la que l'influx de l'art fotogràfic adquireix un paper clau: concepció integral de la pàgina, ritme seqüencial a les vinyetes, alternança de positius i negatius a les imatges, síntesi, contrastos de llums i destresa en un dibuix d'una gran potència pop-art que aproxima més que mai el còmic a les arts plàstiques.

Amics de les Arts i Joventuts Musicals organitza des de l'any 2016 una programació estable d'exposicions a l'espai galeria d'art radicat a la cúpula de l'edifici de l'antic Círcol Egarenc. En aquest espai, l'any 2018, ja s'organitzà una exposició per homenatjar i recordar el còmic Lavínia 2016 o la guerra dels poetes, d'Enric Sió i Emili Teixidor, impulsada per la secció «Imatge» del Laboratori Creatiu de l'entitat.

Ara, continuant amb el rescat de l'obra d'Enric Sió, hem recuperat El país de Sorang i queda pendent per a més endavant Nus y el atleta. Dues obres de gran importància, que vincularen el còmic amb l'art contemporani i que mai han estat reeditades.

Aquesta exposició presenta la totalitat de les pàgines d'El país de Sorang, extretes d'uns exemplars de l'enciclopèdia publicada per l'Editorial Salvat gràcies a la gentilesa del propietari, un col·leccionista terrassenc. Un material original de difícil obtenció, ja que en el moment de l'enquadernació dels fascicles les cobertes on apareixien els còmics eren desestimades normalment pels seus propietaris.

Les trenta-nou pàgines d'aquesta obra estan presentades en tres grans panells que faciliten la unió i la continuïtat de les pàgines de manera que ofereixen facilitant una visió d'absoluta mirada plàstica.