Antoni Roca i Maristany. Ninotaire

Antoni Roca i Maristany (Barcelona, 1895-1977) fou un dibuixant i humorista, notable representant de la gran tradició ninotaire catalana que sobretot excel·lí durant el segle XX.
De jove treballà com a aprenent en negocis diversos, sabateria, casa de música i sastreria, però de seguida demostrà una vocació artística i aspirava a ser pintor. Es formà a la Llotja de Barcelona, tenint com a mestre a José Ruiz Blasco, pare de Pablo Ruiz Picasso.
Sovint participà en els Salons d'Humoristes de Barcelona i exposà dibuixos, pintures i composicions artístiques a les Galeries Dalmau i a la Sala Gaspar, de Barcelona. S’incorporà al grup Nou Ambient l’any 1935 i va col·laborar en la creació del Grup N.I.P.U. (Ninotaires Independents Preus Únics), en el qual hi participaren els dibuixants més importants de l’època com Joan Junceda, Ricard Opisso, Jaume Juez Castellà (“Xirinius”), entre d’altres.
Dibuixà sobre temes d’actualitat política per a la premsa general i satírica, com Papitu, La Esfera (editada a Madrid), Las Noticias, L’Esquella de la Torratxa, La Nau, La Vanguardia, majoritàriament entre els anys 1920 i 1960, però s’especialitzà en la caricatura esportiva, especialment de jugadors de futbol, per a diferents revistes i diaris: El Once, Mundo Deportivo, El Xut, Dicen, Vida Deportiva.
Gran aficionat al teatre, dibuixà molts figurins de les obres clàssiques universals: Molière, William Shakespeare, Pierre Corneille, Félix Lope de Vega, José de Zorrilla, Pedro Calderón de la Barca, així com les de Serafí Pitarra, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà i Ignasi Iglésias.
Va realitzar també dibuixos de caràcter humorístic per a rajoles de ceràmica, que varen ser molt coneguts i populars, com les de "Aquí hi viu un del Barça", "Avui no es fia, demà tampoc".
Amb un traç expressiu, els seus dibuixos són de línia neta i segura, amb una punta de mordacitat, però sense anar més enllà del que és honrat. Deforma les figures, caricaturitzant-les, ja que al capdavall és un dibuixant humorista, però no les distorsiona fins a fer-les lletges o repugnants, ni les deshumanitza. Els personatges són amables, murris i trapelles. Es podria considerar que davant dels seus ninots l’artista és com un pare que els cuida.
Els fons gràfics d’Antoni Roca i Maristany van ingressar a la Biblioteca de Catalunya l’any 2016.
L’exposició és una mostra representativa de la variada trajectòria professional de l’artista, des dels seus primers dibuixos l’any 1910 fins als anys seixanta.